És força habitual sentir a aficionats de l’esport rebutjar qualsevol tint polític quan es tracta de parlar del seu equip, jugador o competició preferida. “La política i l’esport són coses completament diferents”, “ja n’hi ha prou de polititzar l’esport” són frases que tots alguna vegada hem sentit. I per més que puguem estar-hi d’acord, el cert és que la realitat demostra contínuament que no és així. L’esport i la política moltes vegades es creuen, bé sigui a propòsit o inevitablement. ¿Per què hi ha equips de classes socials riques i equips de classe obrera? ¿Per què es recolza a un determinat equip o esportista i per què es va contra un altre? ¿Per què una competició se celebra en un lloc i no en un altre?

En referència a aquesta darrera pregunta, la resposta pot semblar fàcil, però hi ha tota una complexitat darrera. ¿Per què el proper mundial de futbol es disputarà a Qatar? ¿Per què els tres últims grans premis del mundial de Fórmula 1 s’han disputat a l’Orient Pròxim? ¿Per què l’anomenat “fair play” financer sembla afectar més a uns clubs que a altres? La resposta sovint té un entramat polític darrere que és impossible d’obviar així com així.
 

Què és l’sportwashing?

L’sportwashing és una paraula composta de dos mots anglesos, sport -esport- i washing -rentat-. Significa el rentat de cara a través de l’esport. És la pràctica que pot dur a terme qualsevol entitat, empresa, organització, govern o estat per millorar la seva imatge. En el cas dels governs i dels estats, l’objectiu és renovar i millorar la seva imatge internacional i diplomàtica a través de l’organització d’un determinat esdeveniment esportiu.

L’sportwashing normalment és una pràctica que duen a terme governs poc amistosos amb la democràcia o els drets humans, o el que ve a ser el mateix; governs autoritaris amb una política activa de vulneració dels drets humans que volen ocultar aquesta imatge per oferir-ne una de nova manipulada.

El mundial de Qatar 2022: un despropòsit rere l’altre

La Copa Mundial de la FIFA de l’any 2022 es disputarà a l’emirat de Qatar. Ja d’entrada, l’indret on es disputa la major competició futbolística del món resulta estrany. ¿Com pot ser que es disputi un mundial en un país on a l’estiu la temperatura mitjana supera els 40 graus? Aquesta ja és, d’entrada, l’anomalia menys greu que ens podem trobar. A causa de les inclemències del clima, el mundial es disputarà al novembre i desembre del 2022, interrompent així el calendari futbolístic i el seu transcurs habitual. No són pocs els jugadors, entrenadors i clubs esportius que han manifestat la seva disconformitat amb això. Una competició que de sobte se situa de manera forçada en uns determinats mesos i posa en pausa la resta de competicions de clubs pot ser quelcom que afecti la salut física dels jugadors i a la salut econòmica de les competicions i dels clubs.

Però no cal amoïnar-se massa per ells, ja que no estem parlant d’una cosa que vulneri els seus drets fonamentals. On sí que hi ha drets humans que estan sent greument vulnerats és en l’organització i sobretot en la construcció de la infraestructura dedicada a aquest mundial. Diverses organitzacions estimen la tràgica i vergonyosa xifra d’entre 7000 i 10.000 treballadors morts en les obres de construcció dels estadis de futbol. La nul·la legislació i fiscalització de les condicions laborals comporta situacions que freguen l’esclavitud per a molts treballadors migrants vinguts de diferents països. Contractistes que bé roben el passaport als treballadors o no els paguen, campaments on han de dormir desenes d’homes en una barraca, misèria resultant de falses promeses… La FIFA i l’emirat Caterí han incrementat els seus beneficis, però a costa d’embrutar-se les mans de sang.

La Fórmula 1: l’aparador de les dictadures

Bahrain, Azerbaidjan, Rússia, Turquia, Aràbia Saudí, Qatar, els Emirats Àrabs… La temporada 2021 de la Fórmula 1 ha sigut, esportivament, una de les més emocionants de la història de l’automobilisme i també una de les que més carreres ha ofert als seus seguidors, un total de 23. Igual que en temporades anteriors, aquest any la Fórmula 1 ha iniciat el campionat en una dictadura i l’ha acabat en una altra. I entremig, el gran circ ha viatjat a altres destinacions que s’han vist afavorides turística i econòmicament per la visita de la màxima competició de l’automobilisme mentre amaguen les seves vergonyes contra els drets humans.

L’elevat cost que suposa portar als cotxes més ràpids del món a un país, pot fer enrere a molts. Però a ulls de dictadors i règims antidemocràtics, pot suposar una suculenta inversió. Mentre els motors rugeixen a més de 300 kilòmetres per hora, el clam contra la vulneració de drets humans queda silenciat. I en alguns casos, queda palès l’abisme que hi ha entre el món lliure que gaudeix amb aquest esport i el món oprimit que l’organitza. Clar exemple pot ser el codi de vestimenta impulsat per l’organització del Gran Premi de l’Aràbia Saudí.

El comentarista britànic David Croft s’ha fet famós per la seva frase a l’inici de cada carrera: It’s lights out and away we go — s’apaguen els llums i comença la carrera — . I no són pocs els aficionats que davant aquest atansament de la Fórmula 1 a règims autoritaris han ironitzat: It’s rights out and away we go — s’apaguen els drets i ens n’anem — .